La Deessa Venus/Afrodita

Afrodita

Afrodita és la deessa de l'amor, identificada a Roma amb l'antiga divinitat itàlica Venus. Sobre el seu neixement es transmeten dues tradicions diferents. Una la considera filla de Zeus i de Dione; l'altra,d'Úran, els òrgans sexuals del qual, tallats per Cronos, van caure al mar i van engendrar la deessa, la dona "nascuda de l'escuma del mar" o bé "nascuda del semen de déu". Tot just sortida del mar, Afrodita va ser portada pels zèfirs primer a Citera, i després a les costes de Xipre, on fou acollida per les Estacions i va ser vestida, abillada i conduïda per elles a l'estatge del Immortals. Posteriorment, Plató es va imaginar l'existència de dues Afrodites diferents: l'Afrodita Urània, nascuda d'Úran, deessa de l'amor pur, i la filla de Dione, l'Afrodita Pandemos, deessa de l'amor vulgar. Però aquesta és una interpretació filosòfica tardana, que les versions més antigues del mite desconeixen.

Al voltant d'Afrodita s'han format diverses llegendes, sinó episodis diferents en què ella intervé. Afrodita es va casar amb Hefast, el deu Cois de Lemnos, però estimava Ares, el déu de la guerra. Homer conta que de matinada els dos amants van ser sorpresos pel Sol, que anà a explicar l'aventura: una xarxa màgica, que només ells podia accionar. Una nit que els dos amats eren al llit d'afrodita, Hefest tancà la xarxa sobre ells i cridà els déus de l'Olimp. Lespectacle va agradar a tots extraordinàriament; a petició de Poseidó, Hefest s'avingué a enretirar la xarxa, i la deessa fuguí avergonyida cap a Xipre, mentre Ares ho feia cap a Tràcia. Dels amors d'Ares i Afrodita van néixer Eros i Ànteros, Dimos i Fobos (el Terror i la Por) i Harmonia (que posteriorment es casà amb Cadme a Tebes). A quests noms s'afegeix de vegades Priap, el déu de Làmpsac, protector dels jardins (perquè, en certes tradicions, Afrodita és considera la deessa dels jardins, tot i que, de fet això sigui aplicable a la seva encarnació itàlita, Venus.

Els amor d'Afrodita no es van limitar a Ares. Quan Mirra, convertida en arbe, donà a llum Adonis, Afrodita recollí el nen, que era molt bell, i el confià a Persèfone. Després , aquesta es negà a tornar.l'hi. El cas fou sotmès a Zeus, que decretà que el jove romangués un terç de l'any amb persèfone i els altres dos terços amb Afrodita. Al cap de poc temps, Adonis va ser malferit per un porc senglar i morí, potser víctima de la gelosia d'Ares.

La deessa també estimà Anquises al mont Ida de Tròada i amb ell va tenir dos fills, Eneas i, segons altres tradicions, Lirnos.

Les ires i les malediccions d'Afrodita eren famoses. Ella inspirà en Eos (l'Aurora) un amor irresistible envers Orió, com a càstig per haver cedit a Ares. També castigà totes les dones de Lemnos, perquè no l'honoraven, impregnant-les amb una olor insuportable, fins al punt que els seus marits les van abandonar per captives tràcies. Les lèmnies, aleshores, van matar tots els homes de l'illa i van fundar una societat de dones, fins al dia en què els argonautes van arribar-hi i van tenir fills amb elles. Afrodita també castigà les dilles de Cíniras, a Pafos, obligant-les a prostituir-se ams els estranguers.

El seu favor no era menys perillós. Un dia la Discòrdia llançà una poma destinada a la més bella de les tres deesses, Hera, Atenea i Afrodita. Zeus ordenà a Hermes que les portés al mont Ida de Tròada, perquè Alexandre, que més tard va ser conegut com a Paris, decidís la contesa. Les tres divinitats van començar un debat, en el qual cadascuna d'elles es va vantar de ser la més bella i li va prometre regals. Hera li va oferir el dominide l'univers; Atenea, que el faria invencible en la guerra, i Afrodita, la mà d'Helena. Paris escollí Afrodita, i d'aqui que la deessa estigui lligada als orígens de la guerra de Troia. Durant tota la guerra concedí la seva protecció als troians i, en partiular, a Paris. Quan aquest es va batre en combat singular amb Menelau i estava a punt de sucumbir, Afrodita el salvà i provocà l'incident que va fer reprendre les hostilitats. Més tard protegío també Eneas quan estava a punt de caure a ls mans de diomendesque dis i tot va arribar a ferir la deessa. Però la protecció d'Afrodita no va poder impedir la caiguda de Troia ni la mort de Paris. Això no obstant, aconseguí salvar el llinatge troià i, gràcies a ella, Eneas, amb el seu pare Anquises i el seu fill Julus, es va poder endur els Penats de Troia i fugir de la ciutat en flames a la recerca d'una terra on pogués fundar un anova pàtria. D'aquesta manera, Roma va tenir com a perticular protectora Afrodita-Venus, la qual passava per ser l'avanpassat de la familia Júlia, els descendents de Julus i, per tant, d'Eneas i de la deessa. Per això Cèsar li erigí  un temple sota la invocació de Venus Mare, Venus Genitrix. Els animals favorits de la deessa eren els coloms. Un tir d'aquests ocells arrossegava el seu carro. Les seves plantes eren la rosa i la murtra.

Venus

Divinitat llatina molt antiga, tenia consagrat un santuari prop d'Àrdea, anterior a la fundació de Roma. Considerada durant molt de temps protectora de la vegetació i dels jardins, alguns autors la veuen actualment com un adivinitat mediadora de la pregària. Tanmateix, tot això és dorça incert. A partir del segle II a.C. se l'assimilà amb l'Afrodita grega. La gens Julia, que pretenia ser descendent d'Eneas, considerava Venus una avantpassada seva.